jueves, 1 de mayo de 2008

Setmana Santa a Londres


Com que tenir un fill@ d’Erasmus és una bona excusa per veure món, els meus pares van aprofitar que jo estava a Southampton per visitar Londres, i de passada, tenir guia gratuïta. El Ricard va preferir quedar-se per si el trucaven de la feina, tot i que va tenir la mala sort d’estar lesionat (i avorrit) els 4 dies que vaig estar fora, del dissabte al dimecres.

Dissabte va ser el moment de la gran trobada (després de què em mirés els vols de l’estació Gatwick sud i que recordés que ell volaven amb British, i que per tant anaven a la nord. El primer dia va ser molt senzillet, per que entre que van arribar tard, vam anar a l’hotel i una cosa i una altra, l’únic que vam fer va ser donar una volteta per la zona de Paddington, descobrir el Kentucky i el MacDonalds, i sopar en un local titulat “chicken chicken” per que és l’únic que va entendre ma mare de tot el discurs que li va fotre l’home per convèncer-la que sopés allà. A l’hotel vaig gaudir veient el pernil, el llibre de Murakami que m’havien portat i la meva germana em va regalar un collaret i em va mostrar les excel•lències del seu nou mòbil (a qualsevol a qui li interessi i tingui tres quarts d’hora lliure us remeto a que contacteu amb ella i us ho explicarà amb tot luxe de detalls).

Diumenge plovia, així que vam anar al British Museum, on ens vam afartar de veure tresors rob...ejem, emmagatzemats en l’enorme edifici que mai acabes de visitar. Curiosament, al centre hi havia exposats els guerrers de Xian, i retrobar-los després de veure’ls en el Fòrum em va fer molta gràcia, tot i que aquí no els vaig veure per que s’havia de pagar. Per la tarda, vam passejar per la Torre de Londres fins el London Bridge, tot i que feia un fred de collons!!! Després vaig voler que veiessin el Big Ben i el London Eye, per que són lletjos però de nit guanyen bastant.
El dia següent vam anar a Camden, a veure les paradetes, els punkis, el bonic canal i a menjar en un xinès d’aquells cutres que hi ha per allà, però estava molt bo! Em vaig comprar la motxilla, ma germana una gorra amb una calavera súper molona de la muerte. Després Piccadilly Circus i Fortnum and Mason, una botiga al costat de la qual Harrod’s es queda en res. A més de Hamley’s, on vaig descobrir que havien tret la girafa de dos metres!!!! Es que l’han venut???? És una senyal de l’apocalipsi??? Passada ràpida pel Soho, on ens comprem uns Pocky’s de la Kitty!

Dimarts vam anar al Hyde park, a veure cavalls, ànecs, esquirols, i a descobrir per que l’autor de “los pájaros” havia de ser anglès...quina por que fan els coloms, corbs, i gavines angleses!!! Són enormes!! Paradeta a Harrod’s a veure els lavabos luxosos i els patés i els vins que al meu pare li feia il•lusió, i després cap al Buckhingham, on vam poder assistir al canvi de guàrdia. Passejada fins a Trafalgar Square via St.James Park i altre cop a Piccadilly, des d’on ens vam arribar al museu de la ciència a veure fòssils de dinosaure, animals dissacats i un T-Rex que es movia de veritat!! L’edifici va valdre molt la pena, i per desgràcia em va quedar el V&A Museum per veure. Snif.

Dimecres, rebentats, ens n’anem a Southampton, a retrobar-nos amb el Ricard i amb la resta d’Anglaterra (tan diferent a Londres).

1 comentario:

Madame Blavatsky dijo...

viaje completito. echo de menos más cosas sobre tus padres... me encantan los padres de la gente.

muy molón y muy familiar, jeje