Des de Londres amb amor (26 de maig)

NOTA: Com que no hi ha temps per publicar tot el que hem fet des de l'abril fins ara, vam pensar que com a mínim escriuríem totes les visites rebudes. Així, publiquem aquest avançament.

Quan ja em pensava que no hi havia cap possibilitat de veure la Cristina abans de tornar a casa, el destí va voler sorprendre’m (i ella, of course). Un mail amb molta pressa em deia que ella i les seves amigues, la Mon i la Bet (amb h al final o sense?), havien decidit d’un dia per l’altre apuntar-se a un cap de setmana llampec a Londres. I és clar, em convidava a pujar i que ens trobèssim allà. Després de 10 mails més o menys on al final vam decidir com ens organitzaríem, vaig comprar el bitllet pel diumenge 26, per tornar a comprar-ne un altre dos dies més tard pel Ricard, que es va poder apuntar a l’últim moment per que el dilluns no hi havia feina a Import Services.

El planning era el següent: trobar-nos a Camden, dinar allà, i després arribar-nos al Victoria and Albert Museum jo i el Ricard sols, per que elles marxaven d’hora cap a casa. De fet, més o menys va anar així, tot i que vam perdre el Ricard en la botiga de còmics ja abans de trobar-nos amb la Cristina (i perdre és un eufemisme per fugir descaradament). Així que vam ser només noies va semblar que estàvem a NY i no a Londres: vam entrar en una sabateria i quasi no en sortim! Per sort, i després de conèixer una dependenta de Sabadell, vaig aconseguir que continuéssim el passeig. La resta, com sempre: botigues, botigues, botigues, posar-se al dia en esdeveniments, etc, etc. Em vaig comprar unes arracades Lego i unes Scrabble, que tindreu el plaer de observar en viu i en directe quan torni.

Vam dinar allà mateix a les paradetes, i poc després ja marxàvem, la Cristina i les seves amigues carregades de compres (per gastar els últims pounds, em van dir, si, és clar...). Un cop al metro, ens vam arribar al Museu d’història Natural, just davant del V&A, i que volia que el Ricard veiés per que realment val la pena, i molt. No és només l’edifici preciós i els animals dissecats, no: és que hi ha ossos de dinosaure i un T-Rex robòtic!!! Allà ens va trucar el James (l’amic australià del Ricard, que s’ha traslladat a Londres a treballar) per quedar a veure una exposició de Bansky, però entre cansats que estàvem i que ni de conya arribàvem a veure l’expo (a Londres tanquen les coses més tard que a la resta d’Anglaterra...a les 18h! ¬¬).

Tot i que ens va saber greu, ens vam encaminar cap el V&A, el meu destí fustrat dels últims 3 cops que he estat a Londres! És un museu del disseny, i té des de cadires a vestits a obres d’art asiàtiques. De fet, aquestes últimes eren les que volia veure, tot i que la col•lecció Índia em va semblar molt més impressionant que la japonesa. Malgrat tot, tenien armadures de samurai i petits recipients de monedes i medicines en plata que els japos es penjaven del cinturó (recordem que els vestits tradicionals no tenen butxaques!). No vam veure més que un quart del museu, però és molt maco i al centre té un petit jardí molt agradable. Ah, la col•lecció d’estàtues també és molt notable!

I finalment, exhausts, ens vam encaminar cap a Victoria a agafar el autobús que després d’un curt viatge de dues horetes (¬¬) ens deixaria a Soton, altre cop. Un viatge curtet, però agradable, per que ens va permetre veure la Cristina i al nostre estimat Londres, altre cop.