La meva visió és diferent, per a què negar-ho:
Arribar a Londres, capítol zero:
Abans d'arribar a Londres, una dura prova ens esperava. Agraïm molt a la Maria que comprés els bitllets i tota la resta, però a les 6 i mitja tenia ganes d'assassinar-la quan vam fer en mitja hora el camí (que a pas normal dura 45 minuts) fins a casa seva, passant pel costat del Common, refugi de ionquis i bèsties salvatges (vale, no n'he vist mai cap, però tothom ho diu...). Quan vam arribar suant, encara ens esperaven 2 hores de viatges en les que em vaig adormir i em vaig perdre l'entrada triomfal a Londres (per què algú es va oblidar d'avisar-me ).
Londres: dia 1
Per fi!!! Yuju!!! Primer vam anar a buscar l'hostal, perquè la Maria havia quedat allà amb unes amigues. La putada va ser que ens vam perdre (a Anglaterra agafen un terme, per exemple, "Paco" i l'utilitzen per anomenar 10 carrers: paco street, paco avenue, paco terrace, paco crescent, paco road...) però vam trobar l'ambaixada espanyola, i si, m'haig de posar a estudiar per a diplomàtica ja, per què amb el que devia costar mantenir l'ambaixada podien construir 3 escoles a Catalunya o arreglar una línia de Renfe (ah, no, si les línies funcionen bé diu la ministra...).
Ara sí, comprem un bitllet de metro i cap a Camden!!! Allà ens separem, perquè no hi ha qui els aguanti. El Miguel i el Jaime bevent cervesa a les 12 del MIGDIA, l'Ivan que ja ho havia vist, i la Maria i l'Antonio que se'n van de Happy Parelleta, i el Ricard....bé, ja ho heu llegit, allà tancat a la botiga de còmics...sigh....
Així que jo sola (i molt millor!) trobo una samarreta a ratlles que m'encanta, un pòster de Piccadilly Circus (BUIT!!!!) i unes xapes, algunes robades. I entre frases de samarreta genials ("He-man is the coolest", "I love mushrooms", etc) trobo una samarreta d'Spider-pig!! i al Ricard, que per fi a sortit de la botiga. Ens comprem les samarretes i continuem avall, caminant entre làtex, sabates de plataforma, punks i fades de ceràmica, i caminem i caminem...Camden és un bucle en l'espai-temps, i per molt que ho intentis mai arribes al final!!!!
Esgotats, ens rendim i anem a buscar la Laia, que arribava cap a les 4 de la tarda. Tornada a l'hostal, on deixem la seva maleta i els 15000 còmics del Ricard i cap al Soho!!!
Piccadilly Circus és la zona més fashion de Londres, on les botigues enormes només poden ser marques o menjar ràpid, perquè cap altre pot permetre's pagar el lloguer. És brutal. Per sort, la Laia ens descobreix el Lush! una botiga de sabons naturals fets amb forma de pastissets, angelets, o sushis! Vam sortir d'allà amb gana i un colocon brutal per les olors, però va valer la pena. I mentre esperem a la resta de l'"Spanish Team" per trobar-nos per allà, ens arribem a Hamleys, la botiga de joguines més gran del món, on, oh desgràcia, descobreixo que la foca que li haig de comprar a ma cosina només la tenen en petit. Bueno, doncs serà la foca filla, així que si us pregunta li dieu això, si us plau.
Arribats a aquest punt, ens fiquem a dins del Soho, descobrim cartells porno mig fosos, pastilles que augmenten la sensibilitat (gràcies a la saviesa de l'Ivan), Hare Krisnas ballant al mig del carrer i restaurants xinesos on la propina va inclosa (això ja ho explica el Ricard...putus xinos...sort que el menjar estava mínimament bo, que sinó...).
Rebentats. Així pugem al metro. I tot així ens queden forces per anar a un bar a prop de l'hostal, on vaig conèixer unes senyores angleses molt simpàtiques que em van cedir una cadira. (I com que les anècdotes divertides ja les explica el Ricard, doncs passo de repetir-me).
A dormir!!! Pobres noies que estaven a la nostra habitació, al treure’m els pantalons i deixar-los penjats a la llitera vaig tirar les 10 o 15 monedes que duia a les butxaques (ups! I didn't do it!). Tanmateix, la Providencia del senyor sempre castiga, i a la llitera de dalt tenia l'Antonio, que roncava no especialment fort, però en una sintonia sense cap tipus de ritme que trencava els nervis. Al final, el vaig despertar, perquè així mentre ell es tornava a adormir jo també tingués temps d'adormir-me. Que es foti! ¬¬
Arribar a Londres, capítol zero:
Abans d'arribar a Londres, una dura prova ens esperava. Agraïm molt a la Maria que comprés els bitllets i tota la resta, però a les 6 i mitja tenia ganes d'assassinar-la quan vam fer en mitja hora el camí (que a pas normal dura 45 minuts) fins a casa seva, passant pel costat del Common, refugi de ionquis i bèsties salvatges (vale, no n'he vist mai cap, però tothom ho diu...). Quan vam arribar suant, encara ens esperaven 2 hores de viatges en les que em vaig adormir i em vaig perdre l'entrada triomfal a Londres (per què algú es va oblidar d'avisar-me ).
Londres: dia 1
Per fi!!! Yuju!!! Primer vam anar a buscar l'hostal, perquè la Maria havia quedat allà amb unes amigues. La putada va ser que ens vam perdre (a Anglaterra agafen un terme, per exemple, "Paco" i l'utilitzen per anomenar 10 carrers: paco street, paco avenue, paco terrace, paco crescent, paco road...) però vam trobar l'ambaixada espanyola, i si, m'haig de posar a estudiar per a diplomàtica ja, per què amb el que devia costar mantenir l'ambaixada podien construir 3 escoles a Catalunya o arreglar una línia de Renfe (ah, no, si les línies funcionen bé diu la ministra...).
Ara sí, comprem un bitllet de metro i cap a Camden!!! Allà ens separem, perquè no hi ha qui els aguanti. El Miguel i el Jaime bevent cervesa a les 12 del MIGDIA, l'Ivan que ja ho havia vist, i la Maria i l'Antonio que se'n van de Happy Parelleta, i el Ricard....bé, ja ho heu llegit, allà tancat a la botiga de còmics...sigh....
Així que jo sola (i molt millor!) trobo una samarreta a ratlles que m'encanta, un pòster de Piccadilly Circus (BUIT!!!!) i unes xapes, algunes robades. I entre frases de samarreta genials ("He-man is the coolest", "I love mushrooms", etc) trobo una samarreta d'Spider-pig!! i al Ricard, que per fi a sortit de la botiga. Ens comprem les samarretes i continuem avall, caminant entre làtex, sabates de plataforma, punks i fades de ceràmica, i caminem i caminem...Camden és un bucle en l'espai-temps, i per molt que ho intentis mai arribes al final!!!!
Esgotats, ens rendim i anem a buscar la Laia, que arribava cap a les 4 de la tarda. Tornada a l'hostal, on deixem la seva maleta i els 15000 còmics del Ricard i cap al Soho!!!
Piccadilly Circus és la zona més fashion de Londres, on les botigues enormes només poden ser marques o menjar ràpid, perquè cap altre pot permetre's pagar el lloguer. És brutal. Per sort, la Laia ens descobreix el Lush! una botiga de sabons naturals fets amb forma de pastissets, angelets, o sushis! Vam sortir d'allà amb gana i un colocon brutal per les olors, però va valer la pena. I mentre esperem a la resta de l'"Spanish Team" per trobar-nos per allà, ens arribem a Hamleys, la botiga de joguines més gran del món, on, oh desgràcia, descobreixo que la foca que li haig de comprar a ma cosina només la tenen en petit. Bueno, doncs serà la foca filla, així que si us pregunta li dieu això, si us plau.
Arribats a aquest punt, ens fiquem a dins del Soho, descobrim cartells porno mig fosos, pastilles que augmenten la sensibilitat (gràcies a la saviesa de l'Ivan), Hare Krisnas ballant al mig del carrer i restaurants xinesos on la propina va inclosa (això ja ho explica el Ricard...putus xinos...sort que el menjar estava mínimament bo, que sinó...).
Rebentats. Així pugem al metro. I tot així ens queden forces per anar a un bar a prop de l'hostal, on vaig conèixer unes senyores angleses molt simpàtiques que em van cedir una cadira. (I com que les anècdotes divertides ja les explica el Ricard, doncs passo de repetir-me).
A dormir!!! Pobres noies que estaven a la nostra habitació, al treure’m els pantalons i deixar-los penjats a la llitera vaig tirar les 10 o 15 monedes que duia a les butxaques (ups! I didn't do it!). Tanmateix, la Providencia del senyor sempre castiga, i a la llitera de dalt tenia l'Antonio, que roncava no especialment fort, però en una sintonia sense cap tipus de ritme que trencava els nervis. Al final, el vaig despertar, perquè així mentre ell es tornava a adormir jo també tingués temps d'adormir-me. Que es foti! ¬¬
6 comentarios:
El menjar no estava mínimament bo. Era una merda!
No és que el menjar anglès sigui una merda, es que el xinos i els pakis anglesos també ho són. Vull dir, o sigui, el xinos a Espanya utilitzen gat en comptes de pollastre, els d'aquí utilitzen la merda del gat per fer pollastre.
Vam sopar fatal i vam pagar pitjor.
Joooooo... jo hauria pagat per veure la Paco street! és millor que Swallow street! :P
XDDDD
joder, me ha encantado lo de paco street, pero aún mejor es Paco Crescent, es como Magnolia Crescent, que sale en alguna novela o algo no?
los posts tan largos se hecen difícil de comentar, pq cuando algo t impacta tanto como paco avenue, etc, e difícil incluir algo más en tu comentario.
Me quedo con la cara de ricardo leyendo comics,es que me lo imagino con esa cara de... empanao-flipao...
XDDD
Muy bien Laura! Has clavado la cara de Ricardo! Yo intentando comunicarme con él, que nos íbamos, y él hay enfrascado...sigh...
No me jodas! Que tú te flipas con las revistas de propaganda de los supermercado!
Publicar un comentario