Londres (2)

A l'hora d'esmorzar descobrim l'horrible veritat: ens hem de rentar el plat i la tassa de l'esmorzar!! Què???? Però la que pagava no era jo? Per què haig de rentar-me les coses? Molt senzill: l'hostal no té suficients plats i tasses per tothom, així que si tu no rentes, al cambrer no li dóna temps de rentar-ho tot i hi ha gent que no podria esmorzar. A més, si no t'agrada, doncs no rentis i ens quedarem amb els 10 pounds que ens has donat de dipòsit per la clau, i tan amics!

Després de remugar i queixar-nos una estona ens n'anem cap a la nostra primera destinació: Buckingham palace! (ho sé, ho sé, quina cutrada mes típica de turistes...l'única explicació que tinc és que em van obligar!). Després de veure un soldat moure's com si li pesés el cul (res a veure amb els fornits soldats escocesos, oi laia?), vam decidir marxar. I mentre la resta de companys se n'anaven a Hyde Park a passar fred (feia molt fred!!!) nosaltres ens n'anem cap a Piccadilly, on parlant de quant lluny crec que està Trafalgar Square, gairebé li trepitgem l'ull de poll al Nelson!!! Visca, una cosa més que ratllar de la llista!!

De nou a Hamleys, compro per fi la foca (que el dia anterior no volia carregar-la) i per pura sort (tot i que jo em vaig fer la xula de que sabia on anava, perquè ja havia estat a Londres i tal i tal) trobem el Fortnum and Manson, una botiga oberta des del segle XVII amb les pijadetes més increïbles...és com un Harrods però en elegant!!! Culleretes de té de plata, crackers de luxe, ampolles de vi carísimes, pastissets que semblaven boníssims...també, igual que es fa a Harrods, vam anar al lavabo, i vam aconseguir sortir sense deixar propina a la noia, que la vida està molt cara i som estudiants...


Després, i també per sort, trobem el Rainforest Cafe, un local decorat amb joguines només relacionades amb la selva, amb un cocodril mecànic que obre la boca i t'ensenya les dents! Yuju!!!!

Farts de Piccadilly, ens n'anem cap al London Eye and Company, a que la Laia es faci fotos amb el més típic. Hi ha un carrer que t'hi porta directe, però per alguna raó l'havien tallat, i ens va tocar donar tota la volta, passejant al costat del Tàmesi, on els que hagueu anat a Londres (i els que no ho descobrireu) sabeu que passa un airet agradable i lleuger, sobretot al novembre, que quasi ens va obligar a amputar-nos els dits i el nas. Ens va faltar poc, però abans d'arribar a l'hipotèrmia vam per fi arribar al Bigben, amb la foto de rigor, i a l'abadia de Westminter, on no vam entrar perquè era molt car, però vam aprofitar per passar-nos per la de regals, i de pas escalfar-nos, jejejejje.


Un cop vist tot el que s’havia de veure, només queda morir. Tan cansats estem, i tan fred tenim, que la tornada es fa el triple de llarga que l’anada (i això que vam escurçar) i hem de tornar a l’hostal per recollir la maleta de la Laia! Plou a bots i barrals, no hi ha manera de trobar el camí bo...per sort, arribem, i ens en tornem cap a l’estació d’autobusos, on en un pub de la vora ens prenem un dels millors sandvitxos que he menjat mai (hi havia molta gana!). Ja només queda tornar i agafar el taxi que ens porti a casa.