05:30. Comença l’aniversari. Em llevo per obrir la porta a la Sonia que ha decidit passar el meu dia a Londres en una visita llampec de cinc hores a la capital, com feien els nazis durant la Segona Guerra Mundial (que es noti que no hi ha odi XD).
06:00. El Ricard es lleva. Intenta no fer soroll, però em desperta. No em fa cap petó.
08:30. Em llevo per anar a classe. No hi ha ningú a casa (comença a sonar First Love de Hikaru Utada). Fa molt fred.
09:30. Marxo cap a la universitat en un trajecte de vint minuts per fer quaranta-cinc minuts de classe (per sort, hi ha internet).
10:00. Classe sobre la mort a antropologia...
10:45. Avui donen les notes del primer semestre (tranquils, van anar bé!).
[saltem tot un dia de solitud i indiferència, animat això si, per un parell de missatges de la Laia i el Miguel, una trucada dels meus pares i una caixa de bombons de Praliné ;) ]
18:00. Torna el Ricard de currar. Decidim que el meu sopar es farà al Fat Fig (la figa grassa... ejem... és un restaurant grec, no penséssim malament...) i truquem al Miguel per que vingui.
19:00. Pensem que, encara que mai no hi ha ningú, potser valdria la pena trucar i reservar taula, ja que serem cinc. Quina és la nostra sorpresa quan ens diuen que el restaurant està tot ple i és impossible. Rayos y retruécanos!!
20:00. El Ricard ha decidit fer una espècie de rostit amb el pollastre, mentre jo m’encamino caps als ports (léase: donde Cristo perdió la chancleta) per anar a buscar als altres dos companys de la nit... la Clara i el Dani, que arriben avui!! Després de molt buscar la parada i de què l’autobús arribés en la direcció contrària de la que l’esperàvem tots, per fi, els trobo.
21:30. Després de una patejada enorme (el Dani carretejant maleta) i d’anar a compra diversos beveratges alcohòlics a l’ASDA, arribem per fi a casa, on el Miguel i el Ricard estan ja morts de fàstic. I per fi, senyors, celebrem el meu aniversari!! Yujú!!!! El pollastre estava boníssim i el Ricard s´ho va currar transformant la saleta en un menjador improvisat! (Després ens va tornar a posar els tests de les pelis i les sèries, però bé, ja el coneixeu...).
PD: En defensa del Ricard diré que el dia anterior em va regalar un mp3 (rosa). La Clara cera i un segell, a més d’un bonic manual per a “señoritas decentes”. I a principis de març vaig rebre una caixa de la Laia i la Cristina amb un super Mr. Spider Potato i una moleskine superguai. Moltes gràcies a tots! (final del cor de violins sonant).
PD2: Nótese las palabras resaltadas por mí en cursiva, también llamada “letra bastardilla”. Ricardo.
06:00. El Ricard es lleva. Intenta no fer soroll, però em desperta. No em fa cap petó.
08:30. Em llevo per anar a classe. No hi ha ningú a casa (comença a sonar First Love de Hikaru Utada). Fa molt fred.
09:30. Marxo cap a la universitat en un trajecte de vint minuts per fer quaranta-cinc minuts de classe (per sort, hi ha internet).
10:00. Classe sobre la mort a antropologia...
10:45. Avui donen les notes del primer semestre (tranquils, van anar bé!).
[saltem tot un dia de solitud i indiferència, animat això si, per un parell de missatges de la Laia i el Miguel, una trucada dels meus pares i una caixa de bombons de Praliné ;) ]
18:00. Torna el Ricard de currar. Decidim que el meu sopar es farà al Fat Fig (la figa grassa... ejem... és un restaurant grec, no penséssim malament...) i truquem al Miguel per que vingui.
19:00. Pensem que, encara que mai no hi ha ningú, potser valdria la pena trucar i reservar taula, ja que serem cinc. Quina és la nostra sorpresa quan ens diuen que el restaurant està tot ple i és impossible. Rayos y retruécanos!!
20:00. El Ricard ha decidit fer una espècie de rostit amb el pollastre, mentre jo m’encamino caps als ports (léase: donde Cristo perdió la chancleta) per anar a buscar als altres dos companys de la nit... la Clara i el Dani, que arriben avui!! Després de molt buscar la parada i de què l’autobús arribés en la direcció contrària de la que l’esperàvem tots, per fi, els trobo.
21:30. Després de una patejada enorme (el Dani carretejant maleta) i d’anar a compra diversos beveratges alcohòlics a l’ASDA, arribem per fi a casa, on el Miguel i el Ricard estan ja morts de fàstic. I per fi, senyors, celebrem el meu aniversari!! Yujú!!!! El pollastre estava boníssim i el Ricard s´ho va currar transformant la saleta en un menjador improvisat! (Després ens va tornar a posar els tests de les pelis i les sèries, però bé, ja el coneixeu...).
PD: En defensa del Ricard diré que el dia anterior em va regalar un mp3 (rosa). La Clara cera i un segell, a més d’un bonic manual per a “señoritas decentes”. I a principis de març vaig rebre una caixa de la Laia i la Cristina amb un super Mr. Spider Potato i una moleskine superguai. Moltes gràcies a tots! (final del cor de violins sonant).
PD2: Nótese las palabras resaltadas por mí en cursiva, también llamada “letra bastardilla”. Ricardo.
6 comentarios:
al suelo todo el mundo, coño!
muy buena crónica.. cuátos regaalzos y qué acertados todos.. me muero por que me enseñes el diario de señoritas decentes. oh dios mío, espero que haya muchas referencias a cómo las señortias no deben reírse en voz alta ni hacer gestos desproporcionados, com en la enciclopedia álvarez! genial!
y también itálicas...
será sto la semilla de una premisa según la cual los italianos serían.. unos bastardillos???
no quiero yo hacer leña del árbol caído...
perdón, esto último venía por lo de la osdata que me había quedado ahí pensando en ella..
Hola ;-)
me alegro de leerte, Marc
pd: i a més en català ;-)
¡Y dale! Un altre cop. Qui escriu aquí en català és ELLA, no ÉL. Aissss.... aquest hombre, què en farem d'ell?!
FElicitats!
Marc
Publicar un comentario