El mateix dissabte en que vam dir adéu als meus pares, el Miguel i el Jaime ens van arrossegar al Hobbit, el bar a prop de casa, on feien un festival de Real Ales (cerveses angleses) regades amb música en directe. I allà va ser on el vam trobar a ell, el músic de l’infern. Tupé d’Elvis, alcohòlic, guenyo i molt, molt boig. La seva música entre country i rock ressonava en la petita sala, mentre ens preguntàvem si era a la presó on havia aprés a tocar d’aquella manera tan boja. Evidentment, no ens vam atrevir a preguntar-li, quan a la mitja part ens va recomanar a tots que provéssim el whisky del local, que valia la pena (tocaria a canvi d’alcohol??).
Encara més boig i més borratxo, saltant, cantant a viva i rascada veu, el rocker de l’infern va dir que era de Glasgow. Nosaltres però, sabem que la seva ànima va néixer i va morir a Las Vegas.
5 comentarios:
ohhh, aningunsitio escrivint en català?? XDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDD
lo siento, Marcus, me he adelantado!
Hatsue, sólo me queda decir, como el Rey:
"Vivaaaaaaaaaaaaaaau Les Veigaaaaaaaaaaas"
Joder, vale que escribo poco comparado con ÉL, pero en fin...snif....
Quién se apunta a casarse en las Vegas después de unos chupitos de Tequila???
Dave Arcari, el puto amo. Una desgracia que la sala fuera tan pequeña que la música resonara y te destrozara lo oídos, demás, por supuesto, de que tocaba como el culo.
Pero moló. Divertidísimo. Todo un personaje. Y sí, creo que tocaba a cambio de alcohol. No doubt.
Lo de casarse en Las Vegas borracho ha dejado de ser original: propongo casarse en Las Vegas SOBRIO.
No hay huevos.
Madame B.
No, no los hay, porque las dos que quieren hacerlo son Hatsue y Sonia. XD
Publicar un comentario